CRÒNICA DE L'AROLLA (SUÏSSA) Primera part
Arriba una mica tard però bé, millor tard que mai (agost 2005)
De cop, va començar a desapareixer la roca i ens trobem amb una paret de gel on a dalt de tot es troba el regugi. (D'acord no és una paret de gel però com que tampoc no sé com descriure-ho, mireu les fotos i jutgeu!)
Ens comencem a preparar, arnesos, polaines, grampons, piolets ... i els grups per les cordades!
La veritat és que vam tenir molta sort, els sorolls del gel movent-se no ens feien anar gaire segurs, i menys la boira que es va començar a posar a la muntanya a partir de les dues del migdia, tots vam arribar al refugi perfectament, cansats però en bon estat.
Tot va començar quan, en una reunió d'aquestes que fem i que ens anem engrescant a dir propostes que mai no farem, algú va proposar anar a fer un pic a Suïsa, ja que havíem localitzat un indret anomenat Arolla (Erola en Català, jeje).
I a partir d'aquí tot es va posar en marxa. No podem dir que tot es planifiqués amb molt de temps, però com que n'hi ha alguns que tenen el do de la improvisació, tot va sortir molt bé.
Vam passar a buscar al Ferran i l'Asako per casa seva, França - Suïssa (encara no ha quedat clar), és que som internacionals, i d'aquí cap a l'hotel on havíem de dormir, en un alberg aprop del llac Leman, alguns però no van poder dormir ... seria pels nervis ... seria pels roncs ...
L'endemà al matí, ens vam dirigir tots cap al poble de l'Arolla on ens vam separar, vam fer dos grups, El "Camp Base" i els "Caminadors", a partir d'aqui ens quedava una pujada considerable fins al refugi, CABANE DES VIGNETTES 3157m.
Tots estàvem molt emocionats per veure que trobaríem, sobretot pel fet que per molts era la primera vegada que agafàvem un piolet i grampons.
Després de tots els preparatius vam encaminar-nos cap al refugi, molts metres més amunt d'on ens trobàvem. Ah! i com sempre, la foto de sortida
Comencem a caminar per una pista asfaltada però que un cop passat el poble s'acaba i continuem per un camí de sorra que poc a poc s'anirà fent més estret.
De cop, va començar a desapareixer la roca i ens trobem amb una paret de gel on a dalt de tot es troba el regugi. (D'acord no és una paret de gel però com que tampoc no sé com descriure-ho, mireu les fotos i jutgeu!)Ens comencem a preparar, arnesos, polaines, grampons, piolets ... i els grups per les cordades!
La veritat és que vam tenir molta sort, els sorolls del gel movent-se no ens feien anar gaire segurs, i menys la boira que es va començar a posar a la muntanya a partir de les dues del migdia, tots vam arribar al refugi perfectament, cansats però en bon estat.
Comentaris