Els Quedamitjahora - kd 1/2 h

L'endemà ens vam posar a caminar mooooolt d'hora, cap a les 5 del matí ja estàvem a punt per posar-nos-hi Per cert, que a l'hora de sopar vam fer una certa pena quan, després d'haver pres el primer plat de sopa instant vam recollir els plats, un a sobre de l'altre, esperant tenir-ne un de net pel segon plat, i ... va ser que no!! la resta de gent del refugi se'n va fer un fart de riure. Observeu siusplau la veguda majoritària a la taula ... ni a les alçades ho deixem ... Així s'aixecava el dia ... esplèndit!! Vistes del refugi i dels labavos!! Mai ningú podrà oblidar aquests labavos ... Tocaba posar-se a caminar i així ho vam fer, ens hi havíem de posar tant d'hora per, a l'hora de tornar, evitar el risc d'una paret de neu, ja que hi ha riscs d'allaus, i més a l'estiu. La pujada va ser dura, molt dura, però alhora impressionant! La darrera cordada en arribar al cim!! I per fi ... el cim!! i la foto!! Sempre fent país ... La

Arriba una mica tard però bé, millor tard que mai (agost 2005) Tot va començar quan, en una reunió d'aquestes que fem i que ens anem engrescant a dir propostes que mai no farem, algú va proposar anar a fer un pic a Suïsa, ja que havíem localitzat un indret anomenat Arolla (Erola en Català, jeje). I a partir d'aquí tot es va posar en marxa. No podem dir que tot es planifiqués amb molt de temps, però com que n'hi ha alguns que tenen el do de la improvisació, tot va sortir molt bé. Vam passar a buscar al Ferran i l'Asako per casa seva, França - Suïssa (encara no ha quedat clar), és que som internacionals, i d'aquí cap a l'hotel on havíem de dormir, en un alberg aprop del llac Leman, alguns però no van poder dormir ... seria pels nervis ... seria pels roncs ... L'endemà al matí, ens vam dirigir tots cap al poble de l'Arolla on ens vam separar, vam fer dos grups, El "Camp Base" i els "Caminadors", a partir d'aqui ens que